Nous paisatges, laberints incerts

nous paisatges

De tornada a la ciutat que enamora, però lluny del trànsit turístic i de les façanes de postal. En una Girona de barri, amb crits de jovent i de mainada que juguen a la plaça, fins ben tard. Amb veïnat multicultural, un bar a cada cantonada i cap rastre de gent benestant. Un barri amb botiguetes “pakis” sense horari, amb persones de cossos poc estilitzats, sense el glamur de la Girona bonica. Gent senzilla, treballadora, i sense llaços grocs. Carrers sense personalitat, amb soroll ambiental, edificis més aviat grisos on no abunden gaire les “rojigualdas” a les finestres, i on les estelades blaves senyoregen als àtics. Un barri on, per ara, em sento còmode, agermanat amb aquesta gent de condició humil, com jo. Còmode, tot i saber que, molt probablement, els nostres anhels i somnis no són gens coincidents. Còmode, potser, perquè aquí, la convivència es fonamenta, amb fragilitat, en la diferència, i alhora, en una mena d’indiferència vers l’altre que facilita l’anonimat i una sensació d’etèria llibertat. Una nova etapa, sense els espais oberts que fins ara habitava, amb laberints incerts que desitjo i intueixo sorprenents. Nous paisatges que, de moment, em satisfan.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s