Som vida cooperativa, sóc cos

vida cooperativa

La vida, un procés iniciat fa més de quatre mil milions d’anys, és autopoièsica (1), es fa a si mateixa, autònomament, continuadament, a partir de la interrelació de tots els organismes que la integren. En aquest procés participem tots els éssers vius pertanyents als trenta milions d’espècies que interaccionen i constitueixen, constituïm, l’organisme viu que és la Terra.
La vida, des dels seus inicis, ha estat sempre, i de manera constant, un fet essencialment associatiu, res a veure amb la idea manipulada i àmpliament acceptada de la llei del més fort. La vida a la Terra no és una jerarquia de creació divina, sinó una holarquia (2) naixent sorgida de la seva pròpia sinergia de combinació, acarament i recombinació.
Allò que podríem considerar més natural, consubstancial a la vida, és la creació cooperativa i no pas la violència competitiva que regeix la societat humana actual, un model androcèntric imposat pel patriarcat fa pocs milers d’anys.
La vida és, essencialment, simbiosi (3). Nosaltres, el nostre cos, és l’associació de cent bilions de cèl·lules fruit d’una complexa evolució, és una comunitat d’éssers que intercanvien matèria, energia i informació. Som éssers cooperatius en la nostra pròpia configuració corporal, formem part de quelcom absolutament extraordinari, la vida.
Per això, personalment, no puc de cap manera considerar el meu cos com a un mer vehicle o contenidor de cap altra mena d’existència eterna o espiritual. Reivindico orgullosament que sóc cos, sóc vida, un fet excepcional a l’univers, pel que de moment sabem. No necessito ser res més, sóc vida, i no considero que sigui precisament poca cosa. “La vida és la celebració de l’existència” (Lynn Margulis).
Tenir consciència del que som, d’aquesta pertinença a una vida cooperativa, i viure conseqüentment segons aquesta naturalesa, és el que podríem anomenar, bioconsciència. És el que guia la meva efímera existència com a ésser humà.

(1) autopoiesi, del grec autós, “a si mateixa” i póiesis, “creació, fer”.
(2) holarquia, del grec hólos, “tot” i árkhō, “poder”, “mandat”, “govern”.
(3) simbiosi, del grec sýn “conjuntament” i bio “vida”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s