Feu la vostra feina, volem la República

vamvotarvamguanyar

Polítics “independentistes” que darrerament defenseu un referèndum pactat, escolteu: “Vam votar i vam guanyar. Som República”. Ja vàrem fer el referèndum, i de quina manera, mai oblidarem. Teniu l’obligació, per ètica democràtica, de fer la vostra feina i complir la vostra paraula. Si no podeu, no voleu o no en sabeu, dimitiu per incompliment del vostre compromís amb el poble. Que estigueu a la presó o a l’exili no us dóna dret a girar l’esquena al vostre deure, i menys encara a mercadejar amb els nostres vots i suport. I ho dic sense deixar de reclamar, exigir i reivindicar amb contundència la vostra llibertat i el vostre retorn. El poble mana i el govern obeeix, concreteu la República, des d’ara mateix, nosaltres estem preparades

Anuncis

Nosaltres no fallarem

una altra vegada

Tornem-hi, una altra vegada, nosaltres no fallarem, allà hi serem, presents, conseqüents, persistents. No tenim alternativa, no podem defallir, no farem ni un pas enrere. Ara sabem que podem assolir el que ens proposem, només cal determinació. Nosaltres no retrocedirem, malgrat que vosaltres ho hàgiu fet, incomplint la vostra paraula, girant l’esquena al compromís assolit. Allà hi serem, un cop més. Però, tard o d’hora, haurem de dir prou, desoirem les vostres paraules buides, us deixarem de banda, i construirem allò que ja vàrem guanyar. Nosaltres no hi renunciarem.

Nous paisatges, laberints incerts

nous paisatges

De tornada a la ciutat que enamora, però lluny del trànsit turístic i de les façanes de postal. En una Girona de barri, amb crits de jovent i de mainada que juguen a la plaça, fins ben tard. Amb veïnat multicultural, un bar a cada cantonada i cap rastre de gent benestant. Un barri amb botiguetes “pakis” sense horari, amb persones de cossos poc estilitzats, sense el glamur de la Girona bonica. Gent senzilla, treballadora, i sense llaços grocs. Carrers sense personalitat, amb soroll ambiental, edificis més aviat grisos on no abunden gaire les “rojigualdas” a les finestres, i on les estelades blaves senyoregen als àtics. Un barri on, per ara, em sento còmode, agermanat amb aquesta gent de condició humil, com jo. Còmode, tot i saber que, molt probablement, els nostres anhels i somnis no són gens coincidents. Còmode, potser, perquè aquí, la convivència es fonamenta, amb fragilitat, en la diferència, i alhora, en una mena d’indiferència vers l’altre que facilita l’anonimat i una sensació d’etèria llibertat. Una nova etapa, sense els espais oberts que fins ara habitava, amb laberints incerts que desitjo i intueixo sorprenents. Nous paisatges que, de moment, em satisfan.

L’essència convergent vol perpetuar-se

Crida Nacional per la República es presenta en públic demanant unitat

Una darrera de l’altra, i tantes vegades com calgui, l’aparell “convergent” inventa ginys electorals basats en la sacrosanta unitat independentista per continuar tenint la paella pel mànec i manegar segons els seus interessos la massa de votants partidaris de la independència.
Un dia després de l’enquesta d’El Periódico que torna a donar la victòria a ERC en unes hipotètiques eleccions al Parlament, es va presentar en societat l’alternativa pretesament unitària liderada per en Puigdemont en companyia de l’actual president de la Generalitat i d’en Jordi Sánchez, autèntic neutralitzador de l’ANC com a agent mobilitzador en els moments claus viscuts a la tardor passada. Una vegada més, en nom de la unitat, l’essència convergent intenta ser el pal de paller, la casa de tots, per perpetuar el control del país i dirigir la lluita per la independència cap on més els pugui interessar des de la seva perspectiva partidista disfressada d’opció unitària. El diari Ara assenyala avui a la seva portada a ERC i CUP per pressionar-los: “La crida a la unitat de Puigdemont no suma ERC ni la CUP”. La dreta catalana, o si preferiu, el centredreta, continua amb la crida a la unitat per perpetuar-se en el poder. ERC i CUP, com és lògic, ja s’han desmarcat del moviment que s’autoproclama transversal i que reclama la unitat electoral. Una unitat que, per altra banda, no portaria en cap cas a garantir un millor resultat del bloc independentista.

Els dijous de juliol…

dijous.jpg

Ahir, com tots els dijous d’aquest mes de juliol, després de cuinar a TASTA’L, cap a Girona, a guiar el taller de SÓC COS d’estiu. Després de remenar cassoles, remenar cossos, dues activitats molt més coincidents del que pot semblar inicialment. La sensibilitat és present en totes dues, l’obertura dels sentits, la predisposició a noves sensacions. Tastar, assaborir la descoberta. Crear, provar, confiar en l’instint, sense temença. Gaudir des del cos i per al cos, de manera terrenal, amb la terra. La vivència d’experiències plaents que fan sentir-nos vives. Però molt especialment, facilitar viure-les, això és el que més m’omple, la satisfacció de les persones que gaudeixen dels viatges sensitius que proposo, amb la menja, amb la dansa. Em confesso immensament agraït per aquests dijous de juliol.

Liquidant el miratge de calma serena

miratge

Dubtes, inquietud, desig de convulsió, ensumant la flaire de nous horitzons. No hi ha silenci, no hi ha quietud, una farsa, falsa aparença. Desig de moure la realitat, sotragar-la, deixar-se arrossegar per aigües tèrboles. Veure altres paisatges malgrat que no estiguin carregats de tanta bellesa com els que ara transito. Malveure’ls, si cal. La contemplació ha estat un goig, però hi ha fam d’altres perspectives, fins i tot desagradables, irritants, feridores. La por a la transformació perpètua paralitza, i sacralitza el miratge de calma serena. S’obre la porta a la realitat material, la que dinamita les portes per innecessàries, per inexistència de parets i murs que requereixin obertura, tot és obert, de bat a bat. Dansaré la incertesa i el vertigen, el remolí i el desequilibri, sabent que no hi ha conflicte si s’accepten els horitzons infinits i efímers.

La Lluna, la seva mirada…

llunaaa

S’ha acabat la vida de la Lluna. S’ha fet estimar, i ha estat estimada. Tinc present quan era joveneta i molt entremaliada, i el contrast amb la seva edat de maduresa, serena, amb una mirada profunda que inspirava pau i et feia sentir interrogat. Era carregada de bellesa. Era plom també, els últims anys, demanant atenció de manera continuada. D’això en sap molt l’Àngels, que l’ha cuidada aquests darrers anys. Moltes gràcies Àngels.
Va ser la gateta de l’Adara, van compartir intimitat, va ser la seva companya, tenien una relació única i molt especial.
Malgrat la seva condició d’animal esclau, com la de tots els animals domèstics, considero que va tenir una bona vida, i molt d’amor. L’he estimada, a la Lluna, l’estimaré sempre. La seva mirada…

Cuinant un somni…

cercantunsomni?

Tasta’l, espai de degustació del Parc Agroecològic de l’Empordà, a Albons. Allà, amb la meva filla Adara, oferirem la nostra cuina creativa, vegetariana i mediterrània. El repte és fer-ho amb producte ecològic, de proximitat i de temporada. Les verdures i hortalisses ecològiques seran de l’horta del Parc, on està ubicat Tasta’l. L’arròs serà de Pals i ecològic. Falta concretar llegums, fruita i fruits secs, bolets, làctics, farines, pa, oli, olives, vins, cerveses, sucs, i altres… No és una tasca fàcil, ho volem tot de ben a prop, el nostre objectiu és aconseguir cuinar amb producte d’una distància màxima de 100 quilòmetres. No serà possible que tot sigui de proximitat, hauríem de renunciar a un munt d’ingredients, tot i que renunciarem a un bon grapat. Ho volem així per raó de sostenibilitat, de petjada ecològica, i de defensa de la pagesia i artesania local. Prioritzem la producció petita i autònoma, defugint la gran empresa. És més un ideal, un horitzó que guia el nostre camí, potser és un somni, però ens encanta crear, cuinar i somniar.

Primavera groguenca

primaveragroguenca

Hi ha primaveres verdes, i no tan verdes. N’hi ha de revolucionàries, i d’altres que no ho són. La nostra, amb molta pluja, apuntava a ser revolucionària, la primavera catalana, però s’ha quedat en lleu brot verd, en no res. A l’ombra dels arbres i els marges plens de verd, el groc ha pansit la verdor revolucionària. La nostra primavera no ha estat creativa, ni alegra, sinó groguenca, trista, poruga i victimista, fins i tot fúnebre. El groc dolgut i ofès s’ha ensenyorit del paisatge, malgrat la verdor humida que inunda els nostres ulls. Ara, l’estiu apunta de sobretaula, apàtic i tranquil, una jugada de cartes poc popular, on només juga la gent escollida. La revolució haurà d’esperar a una altra primavera, el groc tot ho ha pansit, res ha florit, i res madurarà, de moment.

Tastant vi(nyes) d’en Jordi Esteve

adara isidre rebós

Ahir al matí, amb l’Adara, vàrem visitar les vinyes d’en Jordi Esteve, del celler RIM Empordà, a Rabós. Ens va convidar a fer un tast dels seus vins a peu de vinya, un privilegi, un autèntic regal pels sentits en un paisatge on la pissarra sustenta i la ginesta flaira i enlluerna. Va explicar-nos com viu i sent la vinya, màgia des de la senzillesa. En Jordi desprèn passió, autenticitat, singularitat. Recupera vinyes centenàries i varietats autòctones. Cerca la diferència i l’essència genuïna, lluny de la norma comercial, agosaradament. Compartim la vivència de la creació des d’una mateixa idea d’harmonia amb la vida i de fidelitat a la diversitat que la fonamenta, sense necessitat d’artificis. Ell ho fa a RIM. Nosaltres, l’Adara i jo, a Vegetariana.cat, aquest estiu cuinant a Tasta’l, el motiu immediat de la visita i tast a les (vi)nyes d’en Jordi.

adara jordi isidre rebós